JO NO MANIPULO (I TV3, TAMPOC)

Resposta a Albano Dante Fachín

Primer de tot cal dir que en més de 30 anys de professió mai ningú m'havia acusat de manipular. Mai ningú. Fins ara, que ho ha fet el diputat Albano Dante Fachín amb motiu de l'emissió del reportatge de 30 Minuts de TV3 "El referèndum impossible", del qual en sóc l'autor. He de confessar que ni m'havia passat pel cap perdre el temps contestant els seus atacs -primer a Twitter durant l'emissió del reportatge, després en el seu blog-. Sóc periodista i per mi la llibertat d'expressió és un valor suprem, encara que s'utilitzi per propagar fal·làcies. Allà cadascú amb la seva consciència. Però el fet que les seves greus acusacions hagin arribat al Parlament -mitjançant una intervenció del seu grup a la comissió de control de la CCMA- m'obliga a respondre-li. Vull deixar clar, també, que faig aquest escrit en el meu blog personal i de forma individual, en la meva condició de periodista, perquè crec que s'està posant en qüestió la meva professionalitat. Per tant, aquesta resposta res té a veure amb TV3. És la meva resposta.


Context: li diré que sóc la persona que va proposar fer el tema del referèndum, ningú m'ho va ordenar; vaig escollir els entrevistats -tots van acceptar excepte dues persones que es van negar en rodó malgrat que els hi vam oferir totes les facilitats del món: Susana Díaz i Pablo Iglesias-; vaig escriure el guió i vaig dirigir el muntatge juntament amb els meus companys d'equip. Cap responsable de TV3 va tocar ni una coma ni va donar cap consigna o instrucció.

Passo a contestar, doncs, l'escrit aparegut al seu blog i intitulat "TV3 i el referèndum: d'això se'n diu "manipular". He de confessar que, tot i haver llegit el text diverses vegades, no he trobat enlloc cap argument que justifiqui aquest títol.

Anem a pams.

En els quatre primers paràgrafs del seu escrit es dedica a fer una mena de cronologia on barreja les critiques al projecte independentista amb lloances cap a les seves pròpies propostes polítiques. Res a objectar, exceptuant el fet que això no té res a veure ni amb el reportatge ni amb el tema que ens ocupa (referèndum, TV3, manipulació).

I aleshores arriba el paràgraf culminant de la seva tesi, el qual transcric íntegre: "I és en aquest context on la televisió pública catalana emet "El referèndum impossible". Sense entrar en el contingut, el títol ja crida l'atenció. Una de dues: o a TV3 tenen la bola de vidre i estan en condicions de preveure el futur... o el programa no deixa de ser una columna d'opinió disfressada de documental, al servei de les tesis independentistes. A partir d'aquí podríem entrar en qüestions més fines i fer-nos preguntes com: per què al llarg del programa els representants del PSC-PSOE –cinquena força el 20D- surt divuit vegades i el representant de la força guanyadora de les eleccions, En Comú Podem en surt només sis? Per què el programa acaba amb una afirmació com "el referèndum serà impossible"?"

A mi el què em crida l'atenció és la seva frase "Sense entrar en el contingut..." Aleshores de què estem parlant? És evident que no ha entrat en el contingut! Que el referèndum ha estat impossible fins ara no és una opinió, és una evidència; i així ho expliquen a bastament els representants de totes les forces polítiques i els experts constitucionalistes que apareixen en el reportatge. Almenys en aquest cas, aquest nou gènere que vostè ha batejat com "columna d'opinió disfressada de documental", no existeix. D'altra banda, quines són les tesis independentistes "al servei" de les quals -segons vostè- estem? Li recordo que les forces independentistes sempre han estat -i hi continuen estant- a favor del referèndum.

A banda d'aquesta seva declaració d'intencions que suposa llançar greus acusacions contra el reportatge "sense entrar en el contingut", encara em sembla més esgarrifosa la següent frase del seu escrit: "A partir d'aquí podríem entrar en qüestions més fines i fer-nos preguntes com: per què al llarg del programa els representants del PSC-PSOE –cinquena força el 20D- surt divuit vegades i el representant de la força guanyadora de les eleccions, En Comú Podem en surt només sis?".

D'entrada, el PSC va ser la tercera força el 20D a Catalunya -no sé d'on treu que va ser la cinquena- i a més, les dades que vostè cita són inexactes. I de nou: el màxim representant de l'únic partit d'àmbit estatal que defensa el referèndum -i per tant de màxim interès per a nosaltres poder comptar amb el seu testimoni-, Pablo Iglesias,  va refusar participar en el programa. Així de clar.

Però el més temible de la seva frase és que vostè està reclamant que les quotes polítiques prevalguin per sobre dels criteris periodístics; és a dir, vostè està reclamant la imposició de blocs electorals! Sap que els periodistes de TV3 i d'altres mitjans públics fa molts anys que lluitem contra la imposició dels criteris polítics per sobre dels informatius? Sap que fins i tot hi ha partits que estan en contra d'aquestes imposicions?

I de nou erra al dir que "el programa acaba amb una afirmació com "el referèndum serà impossible"". El context és determinant. Per això, li transcric el final del reportatge:

"Dimarts passat es van convocar noves eleccions. Per primer cop en la democràcia s'haurà de tornar a votar perquè ha estat impossible formar un govern. L'última enquesta del CIS diu que gairebé el 80 per cent dels electors pensen tornar a votar de la mateixa manera. Tot fa pensar que els resultats seran similars. Tornaran les dificultats per pactar. I el referèndum continuarà sent impossible."

I li explico: Si a les pròximes eleccions els resultats són iguals o similars als de les passades -i pel que sembla totes les forces polítiques continuen mantenint les mateixes posicions respecte a la consulta- el referèndum continuarà sent impossible, com ho ha estat fins ara, que és el que explica el reportatge. I ho ha estat fins ara, d'impossible, com explica el reportatge, perquè no hi ha hagut voluntat política. El referèndum és possible? Sí, quan hi hagi voluntat política. És a dir, quan Podemos guanyi per majoria absoluta o aconsegueixi convèncer a altres forces polítiques -fins ara contràries- de la necessitat de convocar un referèndum i que junts, obtinguin la majoria absoluta al Congrés i al Senat. I, a més, aquestes forces polítiques hauran d'estar disposades, en cas que guanyés el sí, a efectuar una reforma constitucional pel mètode agreujat, és a dir, que hauran d'estar-hi a favor dos terços del Congrés, dos terços del Senat, després eleccions, de nou aprovació del nou text per dos terços de cada cambra i finalment referèndum a tota Espanya. Possible, sí.

Per acabar, el convido a "entrar en el contingut" del reportatge. Veurà que és una crònica d'aquests quatre mesos amb el fil conductor del referèndum. No hi ha cap judici de valor. Només fets. Aquí li deixo l'enllaç.